Després de les vacances d‘estiu, la sortida a Montblanc va ser la primera de la tardor. Això de la tardor és un dir, ja que per la temperatura i el sol, semblava que fóssim en el mes de juny, i no a l’octubre.
El viatge en autocar va ser molt curt, Montblanc és molt a prop de Valls, el nostre punt de sortida i d‘arribada.
A Montblanc, el xofer ens va deixar en un espai obert darrera de la església de Sant Francesc. Allí ens esperava un guia, un noi molt eixerit, que ens va acompanyar en tot el recorregut per la vila ducal.
Les explicacions del guia van ser molt interessants i acurades en tot moment, i ens va fer representar a tots els assistents la llegenda de Sant Jordi. Estant a Montblanc era impossible no fer.-nos viure aquesta llegenda tant maca, del drac, la princesa i Sant Jordi.
La representació va tenir lloc en cinc espais emblemàtics de Montblanc : el Palau del Castlà, la Casa de la Vila, els porxos del Pallol, el Palau Reial i un portal de les muralles. En cada un d’aquests llocs es va fer una representació, en la qual els integrants de l’excursió anaven prenent part activa, amb l’ ajut de disfresses que el guia donava d’acord el personatge a representar : el castlà (una mena d’alcalde reial), els pagesos, el poble en general, el rei, els guerrers, la princesa, el drac, els cavallers. Vam riure molt en cada representació d‘ aquests actors improvisats, malgrat la manca d‘ experiència teatral, molts ho van fer rebé. Hi ha qui té bones facultats per el teatre. Va ser molt bonic el final de la llegenda, quan Sant Jordi aconsegueix matar el drac, i salvar a la princesa d‘ una mort segura, davant un drac tant ferotge, que tenia a Montblanc i comarca a terroritzada, per que cada dia es menjava un vilatà. D’una de les ferides del drac, vam veure com va brotar una preciosa rosa vermella, i així va acabar aquesta llegenda, que cada any torna a reviure a tota Catalunya en el mes d‘abril..
A prop de quarts de dues va acabar el recorregut per la vila, i tots ja començàvem a sentir cansament per la calor, la caminada i ja era hora de reposar forces amb un bon dinar.
El dinar va ser el bufet de l‘Àrea de Guissona. Cadascú va poder escollir diferents plats, d‘ acord a les seves preferències i capacitat de menjar. En general, el dinar va ser del grat de tots, tant per preu com per a la qualitat. Després de menjar, i com estava previst, vam anar a visitar la fàbrica Rifacli, que son especialistes en carquinyolis, neules i galetes. Vam poder tastar els productes que elabora aquesta anomenada casa de la Conca de Barberà, i beure una bona mistela i vi ranci en porró. De tornada, i en un ambient molt joiós , vam començar a fer suggeriments d‘ on anirem la propera sortida del grup.
Jordi Miralles
